La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha iniciat avui una roda de contactes amb agents socials i econòmics, així com diferents sectors productius de Mallorca per treballar, a través del diàleg i la col·laboració, en solucions compartides en la fase de recuperació i reconstrucció de l’economia mallorquina una vegada s’acabi l’emergència sanitària provocada pel coronavirus.

Durant la primera d’aquestes reunions, en la qual han participat representants de les patronals CAEB i PIMEM i dels sindicats UGT i Comissions Obreres, la presidenta Cladera ha avançat que el Consell ha tancat l’any 2019 amb un romanent líquid de tresoreria per a despeses generals de 27,6 milions d’euros i que la intenció és dedicar-los íntegrament a la recuperació econòmica i social de Mallorca.

«Hem coincidit en la importància de la col·laboració publicoprivada des d’una mirada global constructiva i també en la necessitat que les institucions facem un esforç inversor coordinat per mitigar les conseqüències que ja està deixant aquesta crisi sanitària», ha apuntat Cladera. En aquest sentit, la presidenta ha explicat que el Consell es troba en disposició de poder afrontar l’esforç inversor, ja que és una institució sanejada que ha complit tant les regles fiscals com el pla economicofinancer 2018-2019.

Cladera ha explicat que, per poder invertir aquests 27,6 milions, és imprescindible que l’Estat permeti a consells i ajuntaments alliberar més recursos propis provinents de superàvits i romanents de tresoreria davant l’impacte de la COVID-19. «Hem remès cartes al Ministeri d’Hisenda i a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per instar el Govern d’Espanya a flexibilitzar l’aplicació de la regla de despesa i a permetre que els consells i els ajuntaments puguin destinar el 100 % del superàvit de 2019 a les despeses relatives als serveis socials i a la protecció social, i no limitar-lo al 20 %, com estableix la normativa aprovada, a més de poder emprar els superàvits anteriors a l’any 2019», ha dit la presidenta.

Durant la trobada, la presidenta ha recordat que, en el Ple extraordinari de demà del Consell, s’habilitarà una primera partida de 5 milions d’euros per fer front a les despeses derivades de la crisi sanitària, 4,47 dels quals es destinaran a l’Institut Mallorquí d’Afers Socials per afrontar les despeses causades per l’increment de l’activitat a residències i altres centres que depenen de la seva gestió; 290.000 euros al servei d’atenció residencial de dones víctimes de violència de gènere i 200.000 euros més es destinaran al Cos de Bombers de Mallorca per comprar material de protecció, desinfecció d’instal·lacions i equipament.

Han participat a la reunió per videoconferència la presidenta i el secretari de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Illes Balears (CAEB), Carmen Planas i Sergio Beltrán; el president de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM), Jordi Mora; el secretari general de la UGT a les Illes Balears, Alejandro Texias, i Ana Landero;

el secretari general de Comissions Obreres a les Illes Balears, José Luis García, i Pepa Ramis. Per part del Consell de Mallorca, hi ha participat la consellera de Presidència, Teresa Suárez; el conseller de Turisme i Esports, Andreu Serra; el conseller de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Jaume Alzamora, i el president de l’IMAS i conseller de Drets Socials, Javier de Juan.

La Fundació Mallorca Literària ha començat avui la difusió del nou PARENÒSTIC, una adaptació de continguts del Calendari Folklòric de Rafel Ginard per ser divulgats dia a dia a través de la xarxa internet i les noves tecnologies de la informació (xarxes socials, whatsapp, web i entorn digital en general) a cavall entre la tradició dels Parenòstic i la modernitat actual de les TIC. El projecte és una iniciativa del Museu de la Paraula i compta amb disseny i il·lustracions de la marca mallorquina Melicotó amb el lema "Qui dia passa, any empeny!".

En el marc d'aquest projecte, es difondran cada dia diverses pàgines d'aquest peculiar calendari comunitari, incloent-hi continguts relatius a diverses tipologies d'informacions. Parenòstic s'anirà difonent durant tot un any, ininterrompudament. Alhora, tot el material generat s'anirà recollint en el web www.tradicionaridemallorca.cat, actualment en construcció, de manera que aquest calendari podrà ser consultat de manera indefinida. Els canals de difusió del Parenòstic seran els perfils de xarxes socials propis de Mallorca Literària i de Bategar. Cultura d'arrel que és el projecte divulgatiu del Museu de la Paraula.

Rafel Ginard va recopilar al llarg de la dècada dels anys 50 un valuós llegat de patrimoni etnològic immaterial, que recollia dia a dia els usos i costums, en ocasions encara vigents i en d'altres ja desapareguts, de la Mallorca que conegué en les seves eixides folklòriques. Són una sèrie de 7 plaguetes, algunes de les quals en format agenda, on anotà festes, rituals, costums, aspectes gastronòmics, coneixements d'etnobotànica, d'astronomia, coneixements populars de zoologia, toponímia, història local, creences i supersticions, etc, pàgines i pàgines de sabers populars que avui dia en la seva majoria ens són desconeguts.

El títol del projecte, Parenòstic, procura recollir i representar bé aquesta qualitat mixta de la iniciativa, a cavall entre la tradició dels Parenòstic i la modernitat actual de les Tecnologies de la informació. Així mateix, el lema del projecte, extret de la fraseologia popular, és també en el present immediat una crida a valorar la importància del dia a dia, i a tenir consciència que anar sumant jornades és un objectiu essencial, sempre -i també, de manera especial, en aquests dies de confinament i dificultats: "Qui dia passa, any empeny!".

La Fundació Mallorca Literària fa anys que treballa amb aquest material, amb vocació de donar-lo a conèixer i, sobretot, posar-lo en contacte amb la societat contemporània. De fet, els continguts d'aquestes plaguetes són el fonament del projecte Tradicionari de Mallorca, que des de 2017 ha anat generant diverses iniciatives en aquest sentit: la creació dels Dossiers del Tradicionari, butlletins mensuals temàtics; la dinamització de la Nit de les Ànimes, la secció gastronòmica de La Cuina del Tradicionari (amb aportacions de Miquel Calent i Tomeu Arbona) i, també, el projecte de publicació editorial del manuscrit de l'autor, actualment en procés.