La temporada de la Superlliga masculina de volei es tanca avui definitivament per tots. El somni de cada dissabte a la tarda veu baixar el teló i darrera d’ell hi queden vivències, records, sofriments, alegries, lesions, esperances i alguna decepció… Però per damunt de tot, no oblidam que tancam una etapa en la que hem crescut, tant a nivell individual, d’equip com també de col.lectiu.

Una experiència que ens fa majors, més savis i més preparats per tot el que ha de venir i tot el que hem de disfrutar. Ho tenim molt clar: jugar a la màxima categoria Nacional, a més d’una experiència, és un orgull, és un regal de l’esforç, dedicació, feina, lluita i perseverança de 30 anys de feina.

Tancam el nostre segon any a Superlliga d’una manera un tant atípica, inesperada, trasbalsada. Una causa de salut global ens obliga a arraconar les pilotes dins les gàbies i buidar pistes, grades i vestuaris que fins fa pocs dies eren un formiguer d’adrenalina i passió pel volei. Gairebé no ens hem pogut acomiadar uns dels altres. No hem fet la darrera ona a la grada. Ni tampoc el darrer toc de tambor que posava punt i final a la temporada.

Enguany no hem tengut l’oportunitat de poder acabar el darrer partit a casa i celebrar-ho sigui el que sigui amb la notra afició, jugadors, tècnics, familiars, junta directiva…No ens hem pogut abraçar amb el nus al coll dient: ho hem intentant, no ha pogut ser .

Tampoc hem pogut cridar i plorar d’alegria amb els aficionats i jugadors dient: ens hem salvat! Es tot plegat un any sense punt i final. Un any que serà difícil oblidar. Però això sí: Un any en el que hem crescut i hem engrandit el nostre nom: el ConectaBalear CV Manacor!

Com a club sentim el deure i la necessitat de fer aquest comiat a la temporada perquè no podem encetar el que ve sense abans tancar la present agraint les moltes coses que ens han passat, a les moltes persones que ens han fet creure que el somni de Superlliga valia la pena.

Clar que sí que val la pena veure la grada del Miquel Àngel Nadal plena! Val la pena sortir pels mitjans de tot el país com la millor afició del món! I encara que perdem partits, som admirats per la nostra afició, per la nostra manera d’entendre l’esport… I aquesta grandesa no podia quedar silenciada amb el punt i final de la Superlliga.

Ho havíem de dir fort i clar: Gràcies jugadors, entrenadors, afició, mitjans, patrocinadors que feis possible el projecte. Amics, famílies, poble de Manacor gràcies per fer més gran el nostre esport, per confiar amb la nostra feina malgrat no sempre sigui de l’agrat de tots i totes, per la comprensió, la confiança, per estar al nostre costat, per empènyer a unir-nos més que mai, i per permetre que tots plegats siguem el ConectaBalear de Superlliga!